Partit dels Treballadors del Kurdistan

Infotaula d'organitzacióPartit dels Treballadors del Kurdistan
(ku) Partiya Karkêren Kurdistan Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPKK Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització armada
organització terrorista Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaNacionalisme kurd

Socialisme llibertari[1][2][3][4][5][6]
Antisionisme[7]
Municipalisme llibertari[8][9]
Confederalisme Democràtic[9][10][11]

Comunalisme[12]
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 novembre 1978, Ziyaret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Àmbit
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaMurat Karayılan
Hülya Oran (en) Tradueix
Abdullah Öcalan (1978–1999)
Cemil Bayık (1999–) Modifica el valor a Wikidata
Líder de factoCemil Bayik
Branca paramilitarForces de Defensa del Poble (HPG)
Branca paramilitar femeninaUnitat Femenina Lliure (YJA-STAR)
Entitat matriuKoma Komalên Kurdistan Modifica el valor a Wikidata
Filial
Afiliació nacionalMoviment Unitari Popular Revolucionari[13]
Afiliació internacionalKoma Civakên Kurdistan (KCK)
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc web
Manifestació a Londres el 2003 en favor del PKK

EL Partit dels Treballadors del Kurdistan (kurd: Partîya Karkerên Kurdistan, PKK), també conegut com a KADEK i Kongra-Gel, és una organització política militant kurda i un moviment guerriller armat, que històricament ha operat en tot el Gran Kurdistan, però que actualment té la seva base principal a les regions muntanyenques de majoria kurda del sud-est de Turquia i el nord de l'Iraq. Des de 1984, el PKK ha participat en el conflicte turco-kurd (amb alto el foc en 1999-2004 i 2013-2015), utilitzant la guerra asimètrica per a buscar l'autonomia i també demana la igualtat de drets per als kurds dins de Turquia, si bé inicialment el seu objectiu era la independència del Kurdistan.[14][15][16]

El PKK va ser fundat al novembre de 1978 al poble de Fis (prop de Lice), per un grup d'estudiants kurds dirigits per Abdullah Öcalan, que va ser elegit secretari general.[17][18] Va anunciar la seva existència a l'any següent.[19] La ideologia del PKK era originalment una fusió del socialisme revolucionari i el marxisme-leninisme amb el nacionalisme kurd, buscant la fundació d'un Kurdistan comunista independent. Les raons inicials adduïdes pel PKK per a això eren l'opressió dels kurds a Turquia i sota el capitalisme.[20][21] En aquesta època, l'estat turc va prohibir l'ús de la llengua, la vestimenta, el folklore[22] i els noms kurds, incloses les paraules «kurds» i «Kurdistan».[23] Després del cop d'estat del 1980 per part de l'exèrcit turc, la llengua kurda va quedar oficialment prohibida en la vida pública i privada.[24] Molts dels que parlaven, publicaven o cantaven en kurd van ser detinguts i empresonats.[25] El PKK es va crear com a part del creixent descontent per la repressió dels kurds de Turquia, en un esforç per establir drets lingüístics, culturals i polítics per a la minoria kurda.[26]

El PKK ha estat involucrat en enfrontaments armats amb les forces de seguretat turques des de la seva fundació, però la insurrecció a gran escala no va començar fins al 15 d'agost de 1984, quan el PKK va anunciar un aixecament kurd.[27] Des que va començar el conflicte, han mort més de 40.000 persones, la majoria d'elles civils kurds.[28][29] En 1999, el líder del PKK, Öcalan, va ser capturat i empresonat.[30] Al maig de 2007, membres en actiu i antics del PKK van crear la Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), una organització que agrupa les organitzacions kurdes del Kurdistan turc, iraquià, iranià i sirià. En 2013, el PKK va declarar un alto el foc i va començar a retirar lentament als seus combatents al Kurdistan iraquià com a part d'un procés de pau amb l'Estat turc. L'alto el foc es va trencar al juliol de 2015.[31] El març de 2016, el PKK es va unir al Moviment Unit Revolucionari dels Pobles, una aliança amb l'objectiu d'enderrocar al govern turc de Recep Tayyip Erdoğan.[32]

Tant el PKK com l'estat turc han estat acusats de participar en tàctiques de terror i d'atemptar contra la població civil. El PKK ha bombardejat històricament els centres de les ciutats,[33][34][35] mentre que Turquia ha cremat milers de pobles kurds i ha massacrat a kurds en un intent d'erradicar als militants del PKK.[36][37][38][39][40] És considerat com una organització terrorista per Turquia,[41][42] la UE, els Estats Units, el Japó i Austràlia.[43][44][45] No obstant això, la qualificació del PKK com a organització terrorista és controvertida, ja que una sèrie d'organitzacions, persones i ONG sostenen que el PKK no realitza activitats terroristes organitzades ni ataca sistemàticament als civils.[46][47][48][49][50][51][52] En 2008 i en 2018, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que el PKK estava classificat com a organització terrorista amb falta de garanties processals.[53][54] No obstant això, la UE continua classificant al PKK com a organització terrorista.[55] En 2019, els tribunals belgues van determinar que el PKK no era una organització terrorista, i en el seu lloc van qualificar al PKK com un «actor de conflicte armat intern».[56][57][58][59] Rep finançament dels kurds a Europa a través d'organitzacions com Civaka Îslamiya Kurdistanê.[60]

  1. Fitzherbert, Yvo «A new kind of freedom born in terror». OpenDemocracy, 26-08-2014 [Consulta: 30 setembre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-30. [Consulta: 27 febrer 2017].
  2. Kolokotronis, Alexander «The No State Solutiolin: Institutionalizing Libertarian Socialism in Kurdistan». New Politics, 02-11-2014 [Consulta: 30 setembre 2015].
  3. Taylor, Rafael «The new PKK: unleashing a social revolution in Kurdistan». ROAR Magazine, 17-08-2014 [Consulta: 30 setembre 2015].
  4. Tax, Meredith «The Revolution in Rojava». Dissent, 22-04-2015 [Consulta: 30 setembre 2015].
  5. Jones, Owen «Why the revolutionary Kurdish fight against Isis deserves our support». The Guardian, 10-03-2015 [Consulta: 30 setembre 2015].
  6. Legard, Sveinung; David Graeber «We Have a Lot to Learn». New Compass, 17-09-2015 [Consulta: 30 setembre 2015]. Arxivat 1 October 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. Petti, Matthew. «The Kurds Who Died for Palestine» (en anglès), 27-04-2023. [Consulta: 14 desembre 2023].
  8. Hozat, Bese. «Bese Hozat: PKK is a social system today». pkkonline.com, 25-11-2013. [Consulta: 18 juny 2015].
  9. 9,0 9,1 Jongerden, Joost. «Rethinking Politics and Democracy in the Middle East» (PDF). Arxivat de l'original el 15 de març 2016. [Consulta: 8 setembre 2013].
  10. «Bookchin devrimci mücadelemizde yaşayacaktır» (en turkish), 26-08-2006. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2013. [Consulta: 8 setembre 2013].
  11. Wood, Graeme «Among the Kurds». The Atlantic, 26-10-2007 [Consulta: 8 setembre 2013].
  12. «Rethinking Politics and Democracy in the Middle East format=PDF» (en anglès). E-Kurd. Arxivat de l'original el 2016-03-15. [Consulta: 2016].
  13. «Peoples' United Revolutionary Movement established for a joint struggle», 12-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 14 març 2016].
  14. White, Paul. The PKK: Coming Down from the Mountains (en anglès). Zed Books Ltd., 2015. ISBN 9781783600403 [Consulta: 24 juliol 2017]. 
  15. Stanton, Jessica A.. Violence and Restraint in Civil War: Civilian Targeting in the Shadow of International Law (en anglès). Cambridge University Press, 2016, p. 217. ISBN 9781107069107 [Consulta: 24 juliol 2017]. 
  16. «Turkish lecturer to be put on trial for posing exam question on PKK leader». The Guardian, 02-02-2016 [Consulta: 24 juliol 2017].
  17. «Lice'nin Fis köyünde PKK'nın kuruluşunu kutladılar». Hürriyet Daily News, 27-11-2014 [Consulta: 2 juliol 2015].
  18. Özcan, Ali Kemal. Turkey's Kurds: A Theoretical Analysis of the PKK and Abdullah Ocalan (en anglès). Routledge, 12 octubre 2012, p. 97. ISBN 978-1-134-21130-2. 
  19. Jongerden, Joost; Akkaya, Ahmet Hamdi «The Kurdistan Workers Party and a New Left in Turkey: Analysis of the revolutionary movement in Turkey through the PKK's memorial text on Haki Karer» (en anglès). European Journal of Turkish Studies. Social Sciences on Contemporary Turkey, 14, 01-06-2012. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2020. DOI: 10.4000/ejts.4613. ISSN: 1773-0546 [Consulta: 30 setembre 2019].
  20. Understanding Turkey's Kurdish Question. Lexington Books, 2013, p. 90. ISBN 9780739184035. 
  21. Balci, Ali. The PKK-Kurdistan Workers' Party's Regional Politics: During and After the Cold War. Springer, 2016, p. 96. ISBN 978-3319422190. 
  22. Hannum, Hurst. Autonomy, sovereignty, and self-determination: the accommodation of conflicting rights. Rev.. Philadelphia: Univ. of Pennsylvania Press, 1996, p. 187–9. ISBN 0-8122-1572-9. 
  23. «Kurdish Language Policy in Turkey | Kurdish Academy Of Languages» (en anglès britànic). [Consulta: 16 desembre 2019].
  24. Toumani, Meline. Minority Rules, New York Times, 17 February 2008
  25. Aslan, Senem. Nation Building in Turkey and Morocco. Cambridge University Press, 2014, p. 134. ISBN 978-1107054608. 
  26. Joseph, J.. Turkey and the European Union internal dynamics and external challenges. Basingstoke [England]: Palgrave Macmillan, 2006, p. 100. ISBN 0230598587. 
  27. White, Paul. The PKK. Londres: Zed Books, 2015, p. 20. ISBN 9781783600373. 
  28. Michael, Gasper. The Middle East. CQ Press, 2019, p. 37. ISBN 978-1544358215. 
  29. «Why Is Turkey Fighting Syria's Kurds?». Foreign Policy, 17-10-2019.
  30. Abdullah Öcalan, "Prison Writings: The Roots of Civilisation", 2007, Pluto Press. (p. 243-277)
  31. «PKK group says Turkish ceasefire over». Rudaw [Consulta: 1r gener 2016].
  32. Behdinan. «Peoples' United Revolutionary Movement established for a joint struggle», 12-03-2016. Arxivat de l'original el 14 de març 2016. [Consulta: 10 maig 2016].
  33. «No Security Without Human Rights». Amnesty International. [Consulta: 1r febrer 2021].
  34. Roth, Mitchel P.; Sever, Murat «The Kurdish Workers Party (PKK) as Criminal Syndicate: Funding Terrorism through Organized Crime, A Case Study». Studies in Conflict & Terrorism, 30, 10, 2007, pàg. 901–920. DOI: 10.1080/10576100701558620.
  35. «Child Soldiers Global Report 2001 - Turkey». Child Soldiers International. [Consulta: 1r febrer 2021].
  36. https://www.nytimes.com/2003/10/24/world/kurds-are-finally-heard-turkey-burned-our-villages.html
  37. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-01-31. [Consulta: 7 març 2021].
  38. «As a part of their continued violations in the area .. pro-Turkey factions kidnap a pharmacist in Tal Abyad as he refused to sell prohibited analgesic drugs for them • The Syrian Observatory For Human Rights», 05-12-2019.
  39. Ferhad Ibrahim, Gülistan Gürbey. The Kurdish conflict in Turkey: obstacles and chances for peace and democracy, Palgrave Macmillan, 2000. pg. 167. ISBN 0-312-23629-8
  40. Dahlman, Carl. The Political Geography of Kurdistan Arxivat 2008-10-03 a Wayback Machine. pg. 11
  41. «Turkey spy agency denies role in Paris Kurds murder, launches probe». Radio France Internationale, 16-01-2014 [Consulta: 5 febrer 2014].
  42. «Rewards for Justice - Wanted for Terrorism - Cemil Bayik» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2019].
  43. «Turkey 2019 Report» p. 5. [Consulta: 16 desembre 2019].
  44. department, Attorney-General's. «Listed terrorist organisations» (en anglès australià). Arxivat de l'original el 24 de desembre 2018. [Consulta: 18 desembre 2019].
  45. «Archived copy». Arxivat de l'original el 6 abril 2013. [Consulta: 21 novembre 2013].
  46. https://www.washingtonexaminer.com/opinion/no-president-trump-the-pkk-terrorist-group-is-not-worse-than-isis
  47. Casier, Marlies «Designated Terrorists: The Kurdistan Workers' Party and its Struggle to (Re)Gain Political Legitimacy». Mediterranean Politics, 15, 3, 2010, pàg. 393–413. DOI: 10.1080/13629395.2010.517105.
  48. https://kurdistantribune.com/acknowledge-pkk-as-freedom-fighters-partner-for-peace/
  49. https://www.theguardian.com/commentisfree/2019/oct/22/kurdish-women-ypg-isis-turkey-trump-erdogan-putin
  50. https://www.globalrights.info/2018/10/pkk-is-not-a-terrorist-organization/
  51. https://newrepublic.com/article/119939/pkk-not-terrorist-organization-theyre-fighting-isis-terrorists
  52. https://www.lawfareblog.com/case-delisting-pkk-foreign-terrorist-organization
  53. Schomberg, William «EU was wrong to include PKK on terror list». Reuters (UK), 03-04-2008 [Consulta: 5 febrer 2014].
  54. «European Court: decisions placing the PKK on the list of terrorist organizations annulled» (en neerlandès). [Consulta: 7 setembre 2020].
  55. tagesschau.de. «EU-Gericht: PKK zu Unrecht auf EU-Terrorliste» (en alemany). [Consulta: 17 gener 2021].
  56. https://www.kurdistan24.net/en/news/93c71fbc-6634-4d2c-8729-2d2ea1f0bdd8
  57. https://ekurd.net/pkk-not-terrorist-organization-2020-01-29
  58. https://defendonsrojava.noblogs.org/post/2020/02/01/belgium-supreme-court-pkk-is-not-a-terrorist-organization/
  59. https://www.brusselstimes.com/belgium/92787/belgian-government-defies-ruling-of-its-supreme-court-on-pkk/
  60. Merkezi, Haber. «Sevap hacıya para Kandil'e» (en turc). Dünya Bülteni, 12-12-2011. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2022. [Consulta: 12 agost 2022].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne